En aquesta taula participativa vam tenir la sort de gaudir de la presència de representants de la Plataforma d’afectats per la hipoteca de l’Hospitalet, així com d’activistes a títol individual d’altres organitzacions.

Vam començar amb una exposició, per part de les companyes de la PAH l’Hospitalet, de les lleis vigents que regulen la situació.

Actualment tenim vigent la llei 18/2007 del dret a l’habitatge a de Catalunya, que permet la sanció amb multes fins a 900.000 € als propietaris que mantinguin pisos buits més de 2 anys de manera injustificada (bancs o societats pantalla de les mateixes entitats.)  La realitat és que malauradament aquesta llei no s’aplica amb regularitat, només en contades ocasions.

També tenim vigent la llei 24/2015 de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica.  No obstant, aquesta llei està recorreguda parcialment pel TC en tot el que fa referència a l’habitatge.

En aquell moment va sorgir la reflexió sobre que, al cap i a la fi, no hem d’oblidar que són les entitats bancàries, objectes en major o menor mesura d’aquestes lleis, les que financen i condonen les deutes als partits polítics.

Es va exposar que Catalunya és líder en desnonaments a l’estat, i a l’Hospitalet es calcula una mitjana de 7 ó 8 diaris.  La majoria de pisos buits són propietat de bancs (o empreses afins, fons d’inversió, etc.)  Amb la impossibilitat de fer un cens a l’Hospitalet, es creu que hi ha prop de 4.000 pisos tancats propietat d’entitats bancàries. Són aquestes entitats que fan de gestors de lloguers, a vegades amb tenedors privats per camuflar les dades reals de percentatges d’habitatges en mans de les entitats financeres.

En analitzar tot aquest context, d’entrada vam detectar una manca important de consciència social: es fa evident la necessitat de formació e informació a la ciutadania.  Per una banda per la manca de transparència o dificultat d’accés a les dades, i per l’altra, pel desconeixement dels drets vigents.  Es va concloure doncs que és necessària la creació de punts d´informació per demanar lloguer social i accedir a ells, així como la creació d´un cens de pisos buits.

Tanmateix, es va fer evident que, fins ara, la institució municipal no ha donat resposta als problemes. Es denuncià que la Oficina Municipal de l’habitatge de l’Hospitalet no funciona pels objectius pels que va ser creada.  Hi ha llistes d’espera de 3 o més anys per obtenir la possibilitat d’accés a lloguers o compres d’habitatges socials que en realitat no ho són, a preus una mica per sota dels de mercat;  tenim immobiliàries privades que ofereixen lloguer social sense sorteig ni requisits clars o processos transparents; protocols d’emergència social que no funcionen, sense accés a les veïnes no empadronades (sense papers) o sense contracte de feina. També es comentà que aquesta situació podria ser resolta des de l’ajuntament si hi hagués voluntat.

En quant a polítiques supramunicipals, s’exposà que cal destinar fons públics per lloguer, més que per compra d’habitatges, i cal desgravar impostos per lloguer, i no per compra. Des de l’administració s’afavoreix doncs sempre la compra per davant del lloguer. Sovint és més econòmica una quota d’hipoteca amb els tipus d’interessos actuals que no pas un lloguer.

També va sorgir la proposta de que cal projectes d’habitatges per gent jove, per gent gran, per emergència social. Sobte que sovint petits pobles tenen destinades moltes més places a emergència social que l’Hospitalet, segona ciutat en població de Catalunya.  Les construccions noves a l’Hospitalet sempre són per interessos comercials o turístics, fet que especula amb els preus de compra o lloguer, i acaba expulsant a les veïnes dels barris.

Les companyes de la PAH insistiren en el desconeixement dels seus drets per part de les veïnes que pateixen desnonaments. Aquesta organització, a més de donar suport, prioritza la formació i conscienciació de les afectades, per tal que siguin sobiranes per afrontar la situació per elles mateixes.  Cal molta pedagogia per entendre que sense resistència als desnonaments no hi ha cap possibilitat de negociació amb les entitats o administracions. Per això és imprescindible la creació de tallers d’assessorament de serveis socials.

També van voler fer palès la existència a l’Hospitalet d’altres organitzacions que es presenten com a associacions d’afectats per les hipoteques, però que en realitat actuen com a gestors, cobrant per les gestions realitzades, i sense donar la formació que proporciona sobirania a les afectades.

Tornant a l’àmbit municipal, es va dir que s’ha d’exigir a l’ajuntament la priorització de la rehabilitació d’habitatges antics i la disposició dels no ocupats. La creació de veritable habitatge i lloguer social. També el control del lloguer turístic, sense permetre al mercat fixar les normes especulant amb aquest dret fonamental.

Finalment, també es reclamà seguir lluitant per assolir l’aturada de grans projectes especuladors que afavoreixen als grans capitals privats de sempre (PDU Gran Via, Cosme Toda, potser Can Trinxet…)

Finalment una companya va exposar que caldria fomentar el reconvertir l’actual criminalització dels moviment okupes en un suport ampli de les veïnes fent entendre que és una estratègia ideal per recuperar el dret a sostre. Tanmateix exposà que seria convenient impulsar i donar suport a cooperatives d’habitatge que volguessin introduir-se a la ciutat com una eina més en el mateix sentit.

En resum, jornada molt enriquidora i formativa. Gràcies a les participants per compartir les seves experiències i coneixements.