Iniciarem el diàleg amb l’exposició per part d’una companya de quina ha estat l’evolució de la lluita feminista (com una pràctica per la llibertat, la igualtat, la justícia i la no discriminació, exclusió i explotació de la dona pel fet de ser-ho assumint que vivim dins d’un sistema on les estructures socials, culturals, polítiques i econòmiques incentiven desigualtats que col·loquen la dona en una posició subordinada) a la nostra ciutat, estretament lligada a la lluita obrera; el repàs d’algunes de les propostes que dúiem dins de la candidatura CUP Poble Actiu en les passades eleccions municipals i un breu anàlisi sobre què s’havia pogut complir i que no.

Llavors s’iniciaren les intervencions pròpiament enteses. Durant el primer torn de paraula es va aclarir que quan parlem de les violències que patim les dones no ens referim només a la violència física perpetrada per un home concret envers la dona sinó que ens referim també a totes aquelles violències socials, estructurals, laborals... totes aquelles quotidianitats ben normalitzades i que ens afecten psicològicament i física. En aquest sentit s’indicà que manquem de mitjans per detectar o evitar aquestes violències i que la millor eina és una educació (des de petites) amb una perspectiva de gènere que evoqui per l’eliminació dels estereotips, per una educació sexual no únicament enfocada a la reproducció i que fomenti l’estima i la dignificació del propi cos i el respecte dels altres cossos. Es lligaren aquestes propostes amb l’escassa capacitat demostrada per combatre l’assetjament escolar i laboral i es concloïa que és una necessita vital per acabar amb la discriminació. En aquest context, s’animà a usar la institució per denunciar aquestes violències quotidianes i impulsar campanyes que les hi donin visibilitat i creïn consciència.

Un altre tema que sorgí apel·lava a l’escletxa de gènere producte de l’assimilació cultura de que les tasques socials i de cures són deure de les dones. Unànimement s’afirmà que aquest dogma és fa realitat en tot àmbit: en les dependències de les filles i com les relacions dels centres educatius o sociosanitaris solen dirigir-se cap a les dones del nucli familiar; l’abandonament del món laboral remunerat en cas de necessitat d’assistir a una familiar, rol que també sol recaure en les dones o l’alta proporció de dones envers homes en feines de cures (auxiliars de geriatria, infermeres...). Com a proposta es sol·licità aplicar una perspectiva de gènere a totes les polítiques o estratègies per dignificar la vida de les veïnes o inclús alhora de recuperar sobiranies (per exemple: l’equiparació de sous dignes en totes les municipalitzacions, la creació d’un banc públic d’escoles bressol o l’augment de les ofertes públiques residencials).

Tanmateix, es demanà rebutjar i denunciar a la ciutat tota mostra de publicitat masclista que realimenti els estereotips de gènere o que tracti el cos de la dona com un bé mercantilitzable o un reclam, també als mitjans públics de la ciutat. Parlant dels mitjans de comunicació públics engendrats pel consistori, es va reclamar que s’hi visibilitzessin més les tasques dels col·lectius feministes i la doble jornada injusta que exercim les dones. D’aquesta afirmació, sorgí la demanda de regular aquesta doble jornada, crear mecanismes de cura per les dones que la pateixen i impulsar més espais de debat on trobar-nos i on també es pugui assessorar dones i aliats homes en els processos de deconstrucció. Es va afirmar que els homes que no compleixen el seu rol de gènere construït també són tractats despectivament, element que també s’ha de posar sobre la taula per poder ser abordat.

Com a l’any 2015, va sorgir la idea d’impulsar des dels ajuntament la creació d’una llei pròpia de l‘abortament per part del Parlament de Catalunya, la necessitat de generar agents públics que s’encarreguin de les tasques de cures (municipalització de guarderies, residències, centres de dia...) i propostes senzilles per apoderar les dones i protegir-nos entre totes (els tallers d’autodefensa o les parades de bus a petició).

Per concloure la taula es van reafirmar les següents idees:

• Falta conscienciació de les professionals que entren en el cicle de vida de la dona: justícia, sanitat, laboral,...

• Falten campanyes de visualització de micromasclismes.

• Tenim por i en volem deixar de tenir.

• Les xarxes poden estan sent una gran eina per mobilitzar l’apoderament i per ridiculització el patriarcat i el capitalisme.

• Cal lluitar contra la comercialització del cos de la dona en totes les seves formes.

• Cal fer servir l'ajuntament com un mitjà per fer arribar el missatge feminista.

• Hem d’acceptar la crítica feminista entre feminismes i enriquir-nos del debat.

• Cal dotar-nos d’espais mixts i no mixts.

• Hem de lluitar per poder conciliar la vida personal i professional de la classe treballadora i que no es penalitzi cap de les dues.

• Hem de recuperar la història visibilitzant a les històricament invisibilitzades

• Cal impulsar una nova llei de l’avortament.

• Calen escoles d’educació igualitària.

• Hem de desemmascarar l'amor romàntic.

Per fer un l’Hospitalet feminista cal que les organitzacions i entitats de la ciutat ho siguin; en aquest sentit, l’assemblea que volem constituir ha de ser radicalment feminista ja que entenem que no es podrà aplicar fora allò que no sapiguem assumir dins.