Companyes, companys, amigues i amics,

Gràcies en nom de la CUP per ser avui aquí amb nosaltres, gràcies a en Manel per compartir aquestes lletres de manera desinteressada amb la CUP de l’Hospitalet. Gràcies als i s companyes de Maulets amb els que tenim un llarg camí per endavant en aquesta ciutat. Gràcies a les companyes i companys de Gent de Gramenet, pel seu compromís amb la unitat popular, per ser avui aquí, amb nosaltres, quan a casa seva celebren un acte molt important per ells, Gràcies.

Per acabar amb els agraïments, gràcies a totes aquelles persones i associacions que han fet possible l’elaboració d’aquestes cent propostes, per Recuperar l’Hospitalet, que avui aquí hem presentat.

Un programa electoral que ha estat fruit de vuit taules participatives, obertes al conjunt del teixit social i la ciutadania hospitalenca.

Aquestes taules participatives han servit per crear complicitats amb les persones compromeses de la ciutat, però sobretot, han servit per mostrar una altra manera de fer política, feta des de baix, feta des de la base. No feta per un grapat de polítics professionals cridats a ser el messies.

El programa que avui presenta la CUP, el programa que ha assumit la CUP, és un programa sorgit d’un procés participatiu obert a tothom, perquè creiem que la política ha de ser això, una decisió col·lectiva on tothom té dret a dir la seva més enllà d’anar a votar cada quatre anys.

És per això que un dels eixos importants d’aquest programa, és el de la participació ciutadana. D’aquesta manera, proposem la supressió de l’actual ordenança del civisme, no perquè no creiem en el civisme com a base de la convivència, sinó pel que s’amaga darrera d’aquesta ordenança, una limitació als nostres drets col·lectius a utilitzar l’espai públic per part de la ciutadania i les organitzacions de la ciutat. I sabem de què parlem, més d’un cop se’ns ha negat aquest dret a la CUP.

Les polítiques socials, les que han de garantir la cohesió social de la ciutadania, també ocupen un apartat important en les nostres propostes.

Un exemple, el dret a l’habitatge, és un dret o és un luxe? Pel què sembla a hores d’ara és un luxe, hem de revertir aquesta situació, el municipis han de posar en pràctica els mecanismes existents per garantir aquest dret bàsic, que és l’habitatge. Des de la creació d’un cens d’habitatges buits al municipi fins a la creació d’una borsa d’habitatges a preu regulat on hauran de ser tots els pisos del cens.

I no ens serveix la idea, ens oposem frontalment a la idea de la construcció de més pisos per destinar-los a la protecció oficial. Per què hem de construir més quan a la ciutat tenim disset mil pisos buits?. No s’han assabentat que la construcció no és la solució?. Diem no amb aquest programa a l’especulació urbanística que estem patint arreu del país i en especial a la nostra ciutat.

De què ens serveixen tots els pisos “d’alt standing”, majoritàriament buits, que s’han construït a la ciutat? A quins interessos responen? Això ens ho haurien d’explicar els i les senyores del PSC, però també l’esquerra acomplexada que representa Iniciativa i Esquerra Unida.

També els hi podem preguntar què traurem les classes populars de la ciutat de la destrucció de Can Trabal, això potser també els hi podem preguntar als i les companyes d’ERC a la ciutat, ja que el propietari d’aquest terreny s’ha convertit en soci seu a la ciutat de Barcelona.

Si ens ho pregunteu a nosaltres us ho puc dir, la nostra proposta per Can Trabal és la de integrar-lo al Parc Agrari del Baix Llobregat.

Seguim en matèria d’urbanisme, que traiem de l’ARE de la Remunta? que traiem d’aquests vuit-cents pisos nous, que comportaran de retruc, la destrucció del petit barri de la Fonteta? Un indret que quan el visites et fa fer un viatge en el temps. Nosaltres, al igual, que els i les veïnes no ens resignem a la nostra història, no ens resignem a la destrucció de part de la història de la ciutat. Volem salvar la Fonteta i volem que la zona de la Remunta es converteixi en un gran parc metropolità.

Si volem futur hem de saber d’on venim, i la Fonteta al igual que el Canal de la Infanta són vestigis que hem de salvar i recuperar a la ciutat.

Però de què els hi anem a parlar de memòria històrica a aquest ajuntament que conserva noms franquistes en carrers de la ciutat, Avinguda Tomás Giménez per posar un exemple.

Un ajuntament que s’ha proposat acabar i reduir a la més mínima expressió la llengua i la cultura popular catalana a la ciutat. Aquest govern socialista vol acabar amb la feia començada pel franquisme fa més de setanta anys.

La lògica franquista de separar i enfrontar la societat en dos, posant la llengua com element de fractura social és utilitzada pel PSC a casa nostra.

El tractament que aquest govern municipal dóna a la llengua pròpia del país es pot veure clarament en el diari mensual que edita la corporació. En aquest cas, no estic demanant que el facin tot en català, perquè simplement el que haurien de fer, és no fer-lo. Bé sigui en català o castellà, no entenem perquè les classes populars de la ciutat hem de pagar mensualment la propaganda del PSC i la senyora Marin.

Hem parlat de la llengua, però podem parlar del suport que reben les associacions de cultura popular catalana per part de l’ajuntament. Podeu anar a parlar amb l’associació que ha recuperat la festa dels Tres Tombs per a la ciutat. Aneu i escolteu a veure que us diuen, i desprès podem agafar els pressupostos d’altres organitzacions de la ciutat, per posar un exemple, la de les anomenades “Casas regionales”.

Veureu clarament una molt lleugera discriminació d’unes davant de les altres. Amb això no vull dir que les segones no han de rebre ajudes, però si que vull dir que s’ha de vetllar perquè les ajudes econòmiques que es concedeixin siguin per aquelles associacions que vetllin per la integració i la convivència en la societat d’acollida.

Per tant, proposem una sèrie de mesures per protegir i fer avançar la llengua catalana i rescatar i potenciar la cultura popular a la ciutat.

Proposem que llengua catalana, sigui la pròpia de l’administració municipal i potenciarem més cursos de llegua gratuïts a la ciutat.

Creiem fermament que la cultura popular ha de ser un motor clau d’integració social a la ciutat, d’aquesta manera elaborarem un pla de promoció d’aquestes entitats que ha de culminar en la creació d'un casal de cultura popular autogestionat per les mateixes associacions.

He parlat de cohesió social, de la importància de la llengua com a element d’integració i de la necessitat d’unes associacions de cultura popular vives com a element clau d’aquesta cohesió social. Dos tasques on l’ajuntament fa tot el contrari.

Però no contents amb intentar situar l’Hospitalet fora del mapa nacional dels Països Catalans, fan una nova aportació a la no cohesió social a la ciutat. Aquest cop tenyit d’un rerefons racista. L’aprovació de la moció municipal que demana la negació de l’arrelament familiar d’aquells “immigrants incívics”. Com es pot veure a primer cop d’ull una proposta gens discriminatòria.

Primer punt d’aquesta moció, totalment injusta, diferent manera de sancionar tenint en compte la procedència de l’infractor. Per tant, una norma basada simplement i únicament en el racisme.

Segon punt d’aquesta moció es basa sobre l’ordenança del civisme que ja hem dit que la considerem injusta, considerem que és una regulació més de control polític que una altres cosa.

Per tant, la rebutgem i proposarem la derogació d’aquesta normativa de caire racista només trepitjar l’ajuntament, tal com estem fent fins ara des de fora.

És de calaix, o potser és defecte professional meu que vinc del món del Treball Social, que per aconseguir una societat cohesionada, el primer que s’ha de fer és garantir que tothom es senti integrat i no discriminat dins del grup de pertinença.

Nosaltres, aquests atacs a part de la classe treballadora catalana (no ho oblidem això) en forma de mocions racistes els situem en aquest context de crisi capitalista.

Els partits del sistema, i en aquest cas no parlo tant sols dels considerats de dretes. Aquí a l’Hospitalet el PSC l’ha votat, a Badalona, per posar un exemple també i a més amb el suport d’ERC. Aquests partits fan la seva feina , i a més d’assenyalar els culpables de la situació, assenyalen i culpabilitzen a la part de la societat més vulnerable, el i la catalana nouvinguda. Mentrestant inflem de milions d’euros als bancs, que ja sabem totes que no tenen res a veure amb aquesta crisi.

Aquí ho tenim clar, la resposta que cal donar a aquestes polítiques racistes, són les mateixes que s’ha de donar a la retallades en sanitat, educació, a la reforma laboral i a la reforma de les pensions.

Davant d’això, cal donar una resposta de classe, cal tornar a posar sobre a taula, en el centre de la política, la lluita de classes.

Aquí, m’agradaria fer un esment a un company que va participar de les nostres taules participatives, més concretament a la d’economia. En David Fernàndez, del moviment cooperativista i membre de la llista electoral de la CUP a Barcelona, ell va dir i aquí està la clau, “per crear una nova societat més justa el que cal és una nova organització de l’economia”.

Ho compartim 100%, perquè la CUP, com a organització socialista, aspirem a una societat on l’economia estigui al servei d’aquesta i no com en aquest sistema on la situació és totalment a l’inrevés.

Som conscients que és un treball complicat i sobretot de les limitacions que trobem en política municipal sobre aquesta matèria, però creiem que existeixen condicions a la nostra ciutat per fer realitat les nostres propostes sobre economia, com pot ser la creació d’una banca municipal pública o la creació d’un Pla Econòmic Municipal basat en l’economia cooperativa i un model d’empresa municipal.

Vaig acabant amb el programa, us convido a llegir les cent propostes i a comentar-les amb nosaltres. Allà teniu unes còpies i a partir de dilluns les podreu consultar a la nostra web.

Avui, aquí, també estem presentant la llista electoral i és per mi un orgull formar part i encapçalar la primera llista que l’esquerra independentista, l’esquerra rupturista, presenta en aquesta ciutat.

Fa uns dies arrel d’una discussió amb el cap de llista d’una altre formació política a la ciutat, em va deixar caure que érem uns nouvinguts a la política.

M’agradaria que mirés un per un d’on prové i quina és la implicació en la vida social de les persones que formen part d’aquesta llista. Pot començar per les persones que m’acompanyen al faristol i seguir fins al final de la llista. En ella trobarà persones vinculades al món de l’escoltisme, de la defensa de la llengua, del sindicalisme, la solidaritat internacional i la lluita antipatriarcal.

Si entenem política com a circ i empresa de col·locació no volem ser ni nouvinguts ni nouvingudes, simplement volem destruir aquest tipus de fer política. Si entenem política com a compromís, ideals, coherència i lluita. Puc assegurar que no som unes nouvingudes.

Igual que no ho és la CUP, l’Esquerra Independentista té més de quaranta anys d’història. Més de vuitanta anys si retrocedim al marxisme independentista de Jaume Compte i el Partit Proletari Català. Hem viscut etapes dures de repressió i les hem superat, hem fet el nostre propi viatge pel desert fins arribar al dia d’avui. On la CUP, presenta vuitanta candidatures arreu del país, amb bones perspectives electorals. Trenta llistes més que l’any 2007, entre elles la nostra, i seixanta més que l’any 2003.

Però aquest creixement no ens ha de fer perdre de vista els nostres objectius, la CUP està en campanya permanentment, per que els nostres objectius, independència i socialisme, es defensen a les institucions però també al carrer, creant contrapoder. Per aquest motiu, siguin quins siguin els nostres electorals, el dia 23 de maig seguirem en campanya, seguirem treballant pels nostres objectius, seguirem treballant per sumar i enfortir la CUP com a referent nacional de la Unitat Popular.

Farem bo el poema; “Cançó de fer camí” de la companya Maria Merce Marçal.

Moltes gràcies.