El passat 2 de febrer vam organitzar la taula participativa sobre sobirania energètica, un matí molt enriquidor que ens va reafirmar la necessitat de formar a les veïnes (començant per nosaltres mateixes) en aquest àmbit com a eina d'apoderament. A continuació us adjuntem el resum d’aquesta jornada en un format on, com ja hem fet en altres publicacions, usarem la pròpia acta amb les intervencions literals de les participants.

L’acte es va iniciar amb una petita presentació/introducció d’un dels nostres veïns i company al que li reiterem per aquí el nostre agraïment per haver participat i haver dut a terme aquesta tasca.

INTRODUCCIÓ

Què és la sobirania?

La sobirania comença per un mateix, és un concepte genèric. El terme és més que discutible i cadascú tenim un concepte de què és la sobirania. Però al final és la capacitat nostra de decidir i fer el que més ens agrada, sempre d’una forma objectiva i informada. I això últim és el major problema que tenim, no estem informades.

Què és la sobirania tecnològica?

Conèixer quines dades es transmeten, saber què fa, com ho fa i per què ho fa els dispositius que fem servir de forma quotidiana. La sobirania no s’entén sense el software lliure. Malauradament, un munt d’empreses tecnològiques recopilen informació nostre, personal, que no haurien de fer-ho. La nostra informació, dades que ens afecten de l’ús i hàbits que tenim quan utilitzem la tecnologia, es recopilen normalment per fer-les servir contra nosaltres. Dins aquestes empreses tenim una que és molt important que tothom té a casa: el nostre operador d’Internet. Ells saben quan ens connectem, què fem... tota la transmissió que fem des de qualsevol dispositius a la nostra intimitat, a la nostra llar, és susceptible de ser utilitzat.

Els jutges el primer que fan és demanar als operadors que bloquegin l’accés a determinats continguts per ordre judicial (pàgina web, protocol, etc.). Gràcies a això la nostra punta de llança, tenim aquí el que va passar fa un any i mig, l’1 d’octubre. La Generalitat havia fet una pàgina web on s’informava de què s’havia de fer pel referèndum i es va limitar la geolocalització perquè ningú pogués accedir dins d’Espanya. Sort que ho van fer així perquè en un món global no té sentit aplicar normatives locals i es van poder fer rèpliques.

Wifi.net i petites empreses de telecomunicacions són més respectuoses amb la nostra privacitat.

Estat de la sobirania

De sistemes operatius tenim privatius i lliures i gratuïts. Tenim Microsoft que fa Windows i, entre d’altres, tenim Linux que és obert. Windows recopila gairebé totes les dades sense finalitat estadística sinó amb la finalitat de controlar-nos. Els mòbils recopilen dades de geolocalització, els nostres interessos... el WhatsApp és gratis però per què? Tot té un cost, no hi ha res gratis. Més endavant raonarem col·lectivament sobre per què aquestes aplicacions són “gratuïtes”.

Saben on estem en tot moment, què ens agrada.. i això és molt útil per vendre’ns coses.

La videovigilància també ja és un problema actualment, ja no som anònims ni al carrer perquè ens rodegen arreu càmeres de vigilància.

Wifi gratuït: és una wifi on es connecten un munt de dispositius. Moltes vegades s’utilitzen aquests dispositius per saber quant de temps naveguem i quin és el contingut al que accedim.

Què tenim a l’Hospitalet de Llobregat?

Tot és Microsoft (pàgina web, ordinadors regidors i regidores, correu electrònic..) Això suposa un problema per la nostra sobirania perquè el correu electrònic de Microsoft no utilitza estàndards de manera que puguem migrar cap a altres sistemes lliures.

El Portal de Transparència, una cosa nova que ha fet l’Ajuntament: publiquen les dades i actualitzen de forma periòdica i constant però gran part de la informació o no serveix per res o va en un format que la majoria de gent no sap utilitzar: CSV, separat per comes... la gent no té ni el coneixement ni les eines necessàries per veure-ho d’una forma amistosa i intel·ligible.

L’agenda de l’alcaldessa està al portal de Open Data, en principi tothom pot accedir i veure què fa l’alcaldessa però l’agenda està totalment buida, no hi ha res.

Per altra banda es va presentar una moció per utilitzar softwares oberts, que es va aprovar, però encara no s’ha fet res.

El preu de la nostra privacitat

Tota la informació que nosaltres generem té un cost, inclús econòmic. La nostra informació les empreses les compren i les venen. Vivim en un món híper connectat, i això genera el problema de que estem també híper exposats. Tenim una fixació en exposar dades de la nostra vida privada i, per exemple, hi ha un munt de gent anomenats “YouTubers” que exposen la seva vida més enllà del que seria raonable i ho fan perquè hi ha un públic que consumeix aquest tipus de contingut. És un exemple de quin model de societat estem construint. I volem aquest model? És curiós, com a mínim per a reflexionar.

El que fan moltes empreses és directament demanar-te les dades que voluntàriament exposes però a les empreses a les que tu no facilites les dades, sovint igualment les agafen elles mateixes.

Com recuperem la sobirania?

No proporcionar dades ni de forma voluntària ni involuntària.

Un exemple d’exposició involuntària seria penjar qualsevol fotografia (on potser no hi apareix ningú reconeixible) ja que el propi fitxer incorpora dades com el lloc, el moment o el dispositiu amb el que s’ha fet la fotografia que podrien dur a reconèixer-ne l’autoria.

El Cloud Computing (el núvol) no deixa de ser posar la nostra informació valuosa en mans d’empreses, normalment; o de servidors aliens a nosaltres. Hem perdut el control de les nostres dades i internet sembla que vulgui acceptar que això sigui així.

Deixar d’utilitzar sistemes operatius privatius

• Correu electrònic. Abans no era tan important perquè no intercanviàvem informació tan valuosa, però avui en dia: qui no rep una factura per correu? Ara estem deixant que accedeixen a aquestes dades que, de forma natural, no faríem públiques. Deixar de fer servir aquest canal per coses tan privades com podrien ser unes factures seria una primera acció recomanable.
• WhatsApp.

Hi ha una sèrie d’aplicacions que poden xifrar les nostres dades:

• TOR
• I2P Frenet
• VPN: connectar-te a servidors i xifrar la informació entre el servidor i el teu dispositiu
• Astrick:

Durant l’època d’Aznar es va comprar una màquina que es diu SITEL i quan es va muntar es van adonar que no teníem legislació suficient per poder-la posar en marxa. Aquesta màquina grava gran part de les converses que es mantenen per telèfon i Zapatero es va encarregar de fer la legislació a mida per poder-la utilitzar. És important evitar-ho i això es fa no depenent dels operadors. Hi ha tecnologia suficient per muntar la teva pròpia centraleta de telèfon per com a mínim dificultar-ho.

Coockies: emmagatzematge de la informació de navegació. Aquestes coockies si cau en mans que no toquen ens poden arribar a suplantar.

WhatsApp web: escanejar codi QR i el que fa és connectar el teu mòbil amb l’ordinador. Si algú agafa aquella cookie, pot iniciar sessió al teu WhatsApp.

Reptes actuals i futurs

Hem d’anar amb cura perquè qualsevol dispositiu connectat a Internet suposa un risc, potser no inicialment però després sí. Perquè qui s’encarregarà de fixar els problemes de ciberseguretat que puguin haver en els codis?

Cloud Computing: atempta contra la nostra sobirania pujar informació a servidors que no són nostres.

Missatgeria instantània: abans WhatsApp costava 1€ però ara és gratis, per què? FB va comprar WhatsApp per molts calers i segurament és per tenir-nos controlats (objectiu final és comercial però es pot intervenir fàcilment i ja hem estat testimonis com a nivell penal/judicial o repressor/persecutori pot ser utilitzat).

Llicència d’ús: s’ha posat de moda. Posem el cas d’una peli o un CD, sinó que ara paguem a una plataforma que ens cedeix l’ús d’aquests continguts. Quan deixes de pagar, el contingut el perds i no hi pots accedir. Això també ho ha fet Adobe, Microsoft... són llicències anuals que quan deixes de pagar deixes de poder fer-lo servir.

Dret a l’oblit: ens hem preocupat de tenir una identitat digital però què passa quan no vols que la teva informació aparegui, que quan et donis de baixa no s’esborri tota la teva informació. Esborrar informació d’Internet és bastant complicat perquè Internet té molta memòria. Què passa amb la identitat digital d’una persona quan mor?

 

TORN DE DEBAT

5G: successor del 4G. Augmenta la velocitat i la cobertura, però és una millora sobre la xarxa actual, en principi no suposa un perill o una amenaça més enllà de l’actual.

Com ens podem desconstruir per aconseguir més sobirania tecnològica?

És difícil tenint en compte que totes tenim un smartphone, són dispositius que necessiten internet per funcionar, que incorporen un localitzador de GPS, etc. Abans això no passava, però hi ha poca gent que estigués disposada a canviar el seu telèfon per un altre sense internet. Dins el smartphone, si vols aconseguir una mínima sobirania, hi ha maneres de assegurar el nostre telèfon però requereix cert coneixement.

A l’Hospitalet pots contactar amb Wifi.net per veure si t’arriba l’accés però el cost de implementació el cobreix l’usuari tot i que l’accés a Internet sigui gratis, per tant és força complicat tenir una plena sobirania a Internet.

No utilitzar Windows també és una opció. Però per tot plegat necessites més diners i més coneixements.

Rotejar: accedir als màxims privilegis del dispositiu, provoca moltes avantatges com la capacitat de control però si no ho saps fer bé també pots provocar que funcioni malament.

Hi ha gent que ofereix serveis, “Ecophone”, telèfons reciclats normalment són Nexus i estan a partir de 160€. Venen rotejats amb un sistema operatiu lliure i no porten GAPS (Google Apps). Hi ha gent que ja està treballant en aquesta via però no les trobarem publicitades arreu. Seria molt interesant veure com un usuari normal pot fer petits passos per aconseguir certa sobirania tecnològica.

Comun.org gent que està desenvolupant eines lliures.

El wifi està fet per espiar. S’ha de treure el software propietari de la màquina per estar 100% segur.

Open Data: establir en quins formats s’han de publicar les dades però la gent no sap com accedir ni manipular aquestes dades.

L’Ajuntament no et dona el CSV i t’exposa el que ells volen o et donen el CSV i així és millor perquè realment així es poden fer més coses. Però això requereix certs coneixements perquè la ciutadania pugui accedir-hi i analitzar-ho.

A l’Ajuntament ens hem trobat que molts cops hem reclamat certes dades i ni així les hem pogut aconseguir.

La normativa que regula la participació ciutadana a l’Hospitalet s’hauria de revisar per veure què passa perquè no es compleix, com a les campanyes de LH Participa.

Proposta: obligar, quan algun operador es doni una llicència per tirar cable, que el propi Ajuntament ho tiri i l’ofereixi a operadors minoritaris. Això està dins les 44 mesures per assolir la sobirania tecnològica.

La sobirania comença per un mateix. En qüestió de sobirania tecnològica es comença per començar a fer servir software lliure.

Cloud Computing: un mateix es pot fer el seu propi núvol a Internet. Es pot fer una petita xerrada de com instal·lar-se el seu propi software.

Fomentar des de les escoles a fer servir software lliure.

LLEIALTEC (https://tec.lleialtat.cat/)

Lleialtat Sansenca és un edifici que funciona amb software lliure. Edifici públic de l’Ajuntament de Barcelona que es gestiona amb les veïnes organitzades amb comissions. Tots els ordinadors funcionen amb programari lliure. Si caigués tot el programari privat no afectaria a questa comunitat.

SOBTEC: segon any que es farà a la Lleieltat Sansenca. El dia 9 de març es farà una “Instal Party”. Festes d’instal·lació. S’ha de venir amb la màquina neta, sense les dades importants dins, i t’ajuden a instal·lar.

ACTIVITATS:

• Primer i tercer dilluns de cada mes: xerrades informals temàtiques per “toquetejar”.
• Primer dimecres de cada mes: berenars tecnològics.

Diversos nivells de formació:

1. Xerrades informatives per despertar curiositat, pel·lícules, documentals, etc.
2. Tallers
3. Quedades multitudinàries (hackatons, etc.)

Quan fas votacions online, necessites que l’usuari s’inscrigui, posi les seves dades, etc. I per la part tècnica has d’assegurar que un usuari és únic i té tan sols un vot.

Organitzar-se fora de la institució té molt de poder perquè la institució no està acostumada i a la mínima tremola. Estem movent les xarxes socials lliures per sortir de tota la confusió i eines que no són pròpies i poder crear comunitats amb un àgora digital. Per aquestes coses sempre es necessita gent. Si les persones tenim una comunitat més gran que la que té l’Ajuntament, llavors l’Ajuntament ha de fer el canvi i anar cap a on està aquesta comunitat. La lluita consisteix en crear la comunicat al carrer perquè després l’Ajuntament repliqui el que està ocorrent fora.

¿Tienes sal? Xarxa social per les veïnes però està en mans privades. És súper interessant però és privada, hauria de ser pública.

Cal canviar el paradigma de “res a amagar” que utilitzem per justificar que no fem res per combatre aquesta falta de privacitat que patim per un “tenim coses a protegir”.

RECOMANACIONS

 “Nothing to hide” documental molt txulo que podem veure al PeerTube (xarxa lliure alternativa al YouTube).

Duckduckgo.com => buscador alternativa a Google.

Startpage.com => anonimitza búsquedes a Google.

Switching.social => web per alternatives tecnològiques.

Framasoft.org

Què tenim?

• Molt poca privacitat
• Nul coneixement sobre les xarxes socials lliures
• Tot l’ajuntament i les seves eines en mans de programari privat
• Sistemes de participació i control veïnal molt poc intuïtius
• Poca formació tecnològica de la majoria de veïnes
• Poca oferta formativa pública en aquests temes

Què volem?

• Control dels documents de l’Ajuntament
• Formació impulsada per l’ajuntament
• Unes veïnes organitzades que obliguin a replicar a l’ajuntament les seves accions
• Desconnectar-nos del programari privat i de les empreses de tecnologia privades que s’enriqueixen de les nostres dades
• Més privacitat
• No sentir-nos observades i perseguides

Com ho fem?

• Mòbils => Ecophone (sostenibilitat + software lliure)
• Formació per conscienciar a les persones
• Software lliure
• Fer públiques les reclamacions i respostes
• Revisar la normativa participació ciutadana
• Cablejat propi
• Organitzant-nos al carrer
• L’Ajuntament ha d’impulsar aquests espais de trobada sense por a que finalment aquesta col·lectivització al carrer dissolgui la pròpia institució