El problema de l'habitatge a L'Hospitalet no és nou, ve de governs anteriors al de la Núria Marín. És necessari recordar que el projecte de Gran Via, la urbanització de la Porta Nord de la ciutat o el pla de l'Àrea Residencial Estratègica de la Remunta són polítiques fetes pels governs anteriors amb l'alcalde Celestino Corbacho i els seus socis de govern d'ICV-EUIA. Totes aquestes accions s'emmarquen dins d'unes polítiques on garantir el dret de totes a una llar no s'esdevé l'eix principal. Aquest, que hauria de ser l'objectiu final de tota política centrada en els drets universals de les ciutadanes (habitatge, accés a l'energia, l'aigua, sobirania financera...), queda completament esmicolat en anteposar, com en aquests casos, l'interès especulatiu dels agents implicats. 

Concretament la zona de Gran Via on es van aixecar el nou districte comercial, la Ciutat de la Justícia, un parc empresarial, un palau de congressos, el centre comercial Gran Via 2, l'Ikea, diversos hotels de quatre i cinc estrelles, torres d'oficines, la plaça d'Europa i es va ampliar la Fira Montjuïc-2, és un dels casos més flagrants ja que, en paral·lel tot això, l'oferta d'habitatge públic a la ciutat es va veure minvada fins arribar actualment a la nul·la presència. Amb el govern actual de l'alcaldessa Núria Marín aquest model s'ha mantingut intacte on segueix destacant el projecte PDU Granvia-Llobregat o la cessió al grup Planeta de l'edifici de l'avinguda Josep Tarradellas valorat en 10 milions d'euros. 

L'ajuntament ha permès que els inversors privats s'hagin apoderat d'una quantitat ingent d'immobles al temps que teníem veïnes que eren expulsades de les seves llars, i joves que no podien viure l'experiència vital de l'emancipació degut a les sagnants condicions econòmiques en les que hem viscut darrerament. D'igual manera, aquestes mans privades han començat a revaloritzar la ciutat però no pas en afavoriment de la classe treballadora original de la zona sinó dirigint-se a les rendes altes, al turisme, atorgant a L'Hospitalet la condició de pati del darrere de Barcelona, la qual cosa ha fet pujar el preu de venda i els lloguers, expulsant així a moltes de nosaltres, en un fenomen que es coneix com gentrificació. 

A més a més, la ínfima capacitat i els pocs recursos dels que es dota a l'oficina d'habitatge de la ciutat, la manca d'un parc públic i l'escassetat d'ajudes al lloguer social fa que sigui totalment insuficient poder complaure les necessitats bàsiques d'habitatges de les veïnes. 

Un model de ciutat pensat per unes elits i no pas per la majoria de la població de classe treballadora i la manca de polítiques socials destinades a l'habitatge a dia d'avui, que no contraresten en cap mesura els preus abusius del lloguer, ens dibueixen un futur negre. Tot i així, aquest panorama llòbrec amaga un raig d'esperança en certes iniciatives populars com el Sindicat de llogaters, la plataforma No Més Blocs, les cooperatives residencials o les ocupacions d'edificis que es troben en mans d'entitats bancàries que desnonen. Les veïnes cal que ens apoderem per tal de combatre l'espoli sobre el territori que pateix la nostra ciutat. Per la sobirania residencial, lluitem pel sostre de totes, recuperem la nostra llar!

Edifici que és actual seu de Planeta a l'Avinguda Josep Tarradellas i Joan de L'Hospitalet