Crònica
de la Xerrada entorn el dret a la salut i la privatització de la sanitat

Aquest
divendres en el marc de la Campanya de Sanitat que la CUP de l’Hospitalet duem
a terme des de fa un any a l’Hospitalet, en coordinació amb el Grup de Treball
de Sanitat de la CUP, vàrem organitzar a l’Ateneu de Cultura Popular una
Xerrada amb el títol “El dret a la salut en perill? Com estan privatitzant la
sanitat”.

L’objectiu d’aquesta trobada era aprofundir en
aquells aspectes claus que

configuren l’actual model de sanitat per tal
d’identificar quins són els

mecanismes que utilitza el govern de la
Generalitat per a privatitzar la

sanitat. També vam debatre sobre quin model de sanitat
volem per a

garantir una atenció de qualitat i sense
exclusions. I vam plantejar quines

estratègies de lluita són necessàries per
combatre el model de

privatització de la sanitat.

A la Xerrada comptàrem amb la participació d’Antoni
Barbarà, metge i

secretari de Dempeus per la Salut Pública; Jose
Vázquez, treballador de

l’Hospital de Bellvitge i membre de la secció
sindical de la CGT i la

companya Isabel Vallet, diputada de la CUP –
Alternativa d’Esquerres al

Parlament de Catalunya i membre del Grup de
Treball de Sanitat de la CUP.

Antoni Barbarà, va començar la seva intervenció remarcant
la necessitat de definir el concepte de Salut d’una manera àmplia, més enllà de
l’àmbit purament sanitari, atenent els aspectes socials de la salut, i també
els aspectes polítics i del medi ambient. En aquest sentit, va fer referència a
la definició de Salut proposada per l’Organització Mundial de la Salut (OMS): “Salut
és un estat de complet benestar (well-being) físic, mental i social, i no
merament l'absència de malaltia (disease)”.

Posteriorment, va fer esment a la terminologia
emprada des dels estaments oficials per amagar la realitat d’unes polítiques
sanitàries i unes pràctiques orientades a afavorir la descapitalització de la
sanitat pública per afavorir el negoci del sector de la sanitat privada. Per
exemple, li diuen despesa sanitària i en realitat hauríem de dir inversió
en salut; li diuen copagament i en realitat és un re-pagament
(quan volen implantar taxes per accedir a alguns serveis sanitaris que ja hem
pagat entre totes via els impostos); li diuen externalització d’un servei
quan en realitat estan privatitzant la sanitat.

Antoni Barbarà, va posar en qüestió que la sanitat
privada sigui més eficient que la sanitat pública. Bàsicament perquè la sanitat
privada no té en compte alguns barems que si es contemplen a la sanitat
pública; la sanitat privada tria els malalts que vol tractar (deriva les
intervencions més complexes i costoses a l’àmbit públic); ha de generar
beneficis econòmics allà on la sanitat pública ha de cercar únicament el
benestar de la població. En definitiva, la sanitat privada concep la salut com
a mercaderia mentre que des del sector públic hauríem de considerar la salut
com a un dret i un benefici social.

De la mà d’Antoni Barbarà, vam poder conèixer la
feina que desenvolupa Dempeus per la Salut Pública en defensa d’una sanitat
pública i de qualitat. Va convidar a tots els i les assistents a visitar la
pàgina web de Dempeus http://dempeusperlasalut.wordpress.com/ . I, en especial, va
destacar el treball desenvolupat a l’entorn d’una Nova Cultura de la Salut.

El company Jose Vázquez, treballador a l’Hospital
de Bellvitge i membre de la secció sindical de la CGT, va fer evident amb dades
concretes que les retallades pressupostàries en salut estan afectant greument
la qualitat de l’assistència sanitària als pacients. Les dades estadístiques
oficials, per exemple, en el cas de les llistes d’espera per a intervencions
quirúrgiques als hospitals públics són camuflades per part del Departament de
Salut per tal de poder mantenir una política de retallades en salut pública amb
l’objectiu de desmantellar el sistema públic de salut i afavorir l’activitat
del sector privat. Així, per exemple, mentre les llistes d’espera reals (no les
oficials) augmenten; als hospitals es mantenen llits, quiròfans i plantes
senceres tancades. Els centres sanitaris públics funcionen hores d’ara molt per
sota de les seves capacitats. Es deriven a centres privats pacients i es
fomenta la contractació de mútues privades per part de la gent.

En Jose Vázquez, va denunciar un model de sanitat
hospitalocèntric on els hospitals requereixen molts recursos mentre que es
deixa de banda l’atenció primària. Per contra, un model amb més protagonisme
per l’assistència primària afavoreix les polítiques de prevenció i promoció de
la salut en l’àmbit comunitari. El model hospitalocèntirc tendeix a afavorir
una medicina basada en un excessiu intervencionisme (algunes intervencions
quirúrgiques es podrien evitar si s’atén la patologia a temps i es prenen
mesures preventives) i també es caracteritza en l’ús abusiu  de fàrmacs (les farmacèutiques, molt
vinculades a l’activitat docent i de recerca als centres hospitalaris, hi tenen
molt a veure).

En Jose Vázquez, va voler destacar la lluita
conjunta de treballadors/es, usuàries i veïnes en defensa de la sanitat pública
i de l’Hospital de Bellvitge sota el paraigües de #RebelionBellvitge.

La companya Isabel Vallet, diputada de la CUP –
Alternativa d’Esquerres al

Parlament de Catalunya i membre del Grup de
Treball de Sanitat de la CUP, va exposar el paper dels Consorcis en el desmantellament
del sistema públic. Va parlar del nou projecte impulsat des del Departament de
Sanitat que preveu agrupar els dos hospitals de Lleida i els CAPs gestionats
per l’ICS sota un nou ens de gestió, molt probablement sota la figura jurídica
d’un Consorci sanitari. Els consorcis sanitaris es regeixen pel dret privat i,
per tant, no tenen les obligacions jurídiques ni legals pròpies dels ens
públics. A Catalunya, els Consorcis Sanitaris han estat l’eina que ha utilitzat
el govern de la Generalitat per a privatitzar d’una manera progressiva la gestió
dels centres públics. Què vol dir privatitzar la sanitat? Situar un servei
públic sota la lògica del sector privat i els beneficis van a parar al sector
privat. Cal no oblidar, deia Isabel Vallet, els múltiples casos de corrupció
lligats a consorcis sanitaris, com ara el cas Crespo, el cas Innova, entre
d’altres.

Isabel Vallet va fer una crida a participar a la
Manifestació convocada per la plataforma Marea Blanca Lleida – que agrupa
treballadors/es i usuàries en defensa de la sanitat pública - Dissabte 29 de
novembre a Lleida, per protestar contra el nou Consorci hospitalari previst a les
terres de Ponent.

El Grup de Treball de Sanitat de la CUP, en el qual
participa la diputada Isabel Vallet, desenvolupa la seva activitat treballant
molt estretament amb el grup parlamentari de la CUP – Alternativa d’Esquerres.
Al juliol de 2013, els diputats/des de la CUP-AE decideixen abandonar el Pacte
Nacional de Salut promogut pel Conseller de Sanitat del Govern de la
Generalitat, Boi Ruiz, per mostrar el seu desacord amb un model sanitari que
tendeix a afavorir el negoci de la sanitat privada tot retallant el pressupost
destinat a la sanitat pública i aplicant fórmules de gestió privades als
centres públics, entre d’altres mesures privatitzadores.

Des de la CUP, assegurava Isabel Vallet, defensem
un model de sanitat de titularitat i provisió 100% públics, i sota els
principis d’universalitat, d’una manera inclusiva i sense copagaments, per a
garantir el dret a la salut a tothom sense discriminacions i sense exclusions.

En el torn obert de debat amb el públic assistent a
l’acte es va parlar de com afecta als drets laborals les retallades i les
privatitzacions en l’àmbit de la sanitat pública, de la necessitat d’estendre
la lluita conjunta de treballadors/es i usuàries en defensa de la sanitat
pública a d’altres hospitals i centres d’atenció primària arreu del territori com
ho han fet a Madrid amb la Marea Blanca (experiència desplegada amb èxit a la
Comunitat de Madrid).

Els veïns i veïnes de la FAVLH van exposar que
porten dos anys recollint signatures i que ni el Govern de la Generalitat ni el
Parlament de Catalunya els han fet cas. En aquest sentit, Isabel Vallet va reconèixer
la constància i la feina feta pels veïns i veïnes a l’Hospital de Bellvitge i
va comentar que és necessari canviar les estratègies de lluita quan no
funcionen. I va proposar la via de la desobediència, com ara ocupar les plantes
de l’hospital per a que no es tanquin a l’estiu, acció que van desenvolupar els
veïns i veïnes juntament amb usuàries de l’Hospital a Bellvitge aquest estiu. O
un altre exemple de desobediència, en aquest cas per part del personal sanitari
per a lluitar contra l’exclusió sanitària, és atendre a totes les persones que
requereixen una atenció sanitària amb independència de la seva situació legal
al país.

Per concloure els tres ponents van destacar la
necessitat d’unir totes les lluites sectorials (sanitat, educació, habitatge,
serveis socials) en una sola lluita. Organitzar-nos i ser combatius sense
perdre mai l’esperança ni la il·lusió per a bastir les bases d’una societat més
justa on totes podem gaudir d’una vida digna.