TAULA PARTICIPATIVA MOBILITAT I URBANISME

La taula ha comptat amb persones de l'AL de la CUP L'Hospitalet, CXR I SOL.

Comencem la taula amb una introducció  partint de la base de que qualsevol ciutat ha de ser habitable de forma digna per a les persones que hi viuen. Aquesta no pot ser mai un espai de negoci per les grans empreses on les persones siguem tan sols mercaderia.

Dins aquest raonament cal fer una mirada per tal d'introduir la temàtica que ens ocupa avui a l'Hospitalet. Una companya ens explica com L'H ha esdevingut la ciutat que és actualment fent un repàs per la seva història i posant de relleu que, com a classe treballadora,  és importat no perdre la memòria dels moviments obrers de les fàbriques d'abans dels Franquisme I la resistència durant.

Sembla sovint que L’H actual ha oblidat aquesta part de la seva història, inclòs el seu patrimoni urbanístic, potser de forma voluntària per poder afavorir la situació actual en que aquesta és totalment objecte de l'especulació neoliberal.

Ja situades en la ciutat actual la companya ens explica diverses situacions que tenen a veure amb aquest patrimoni urbanístic oblidat de la ciutat i l'especulació: el PDU, can trinxet, la torreta de l’harmonia, etc

Tot i que tenim mobilitzacions al voltant d’aquest tema (de les que cal participar i donar tot el suport necessari), s’intenta bloquejar tota iniciativa popular per part de l’Ajuntament promovent l’oblit i deixant que el patrimoni històric es deteriori.

 

Dins de la situació, les assistents posen sobre la taula per una banda el problema de mobilitat i la concepció radial actual que és té d'aquesta a l'Hospitalet i altres temes ineludibles com Mobike. Tenim els carrers  venuts i envaïts per unes bicicletes que són fruit de l’especulació i d’un contracte on no hem decidit.

 

Tot això està dins una lògica neoliberal de la ciutat on es promou l’individualisme i on no es tenen en compte les necessitats de les persones que les habitem. Només es compren una forma d’estar i ser dins la ciutat; i, per tant, les polítiques públiques van totes en aquesta línia. Per trencar això s’ha de promoure que les polítiques estiguin pensades des d’abaix i no imposades des de les empreses.

En aquesta línia, i que ens serveix a tall d'exemple, un company pregunta quina és la situació dels propietaris de gossos ja que creu que promoure espais de trobada per gossos facilita espais de socialització i, per tant, han de ser segurs proposant que el fet que es dificultin aquests espais és una materialització més de la lògica individualista que parlàvem.

 

Apareix el debat sobre la circulació de cotxes i com la manca d'un pla de mobilitat que tingui en compte les necessitats de les ciutadanes i alhora la horografia particular del terreny, dificulten plantejar-se opcions alternatives per trencar les dinàmiques que històricament han fet créixer l'Hospitalet ja que sovint, com veiem a altres ciutats, les mesures contra la circulació de cotxes han acabat penalitzant a la classe treballadora.

Algunes d'elles podrien ser la municipalització del servei de bicicletes  o la instauració de servei de bus de barri que evitarien la divisió entre barris i l'atomització actual.

Segueix la conversa al voltant de com les mesures contra la circulació de cotxes pràcticament sempre a qui penalitzen és a la classe treballadora i afavoreixen a les grans empreses.

De la mateixa forma, aquest ha d'anar lligat amb un servei de transport públic eficient i sostenible que tingui en compte les necessitats de mobilitat de les persones que habitem l'Hospitalet. Són moltes les infraestructures que tenim però poques les opcions pensades per  nosaltres. Una companya exposa els problemes de Rodalies i la contaminació visual i sonora que produeix, posant el focus en les normatives.

 

Una de les conclusions de l'assemblea és que tot això acaba afectant la identitat com a ciutat. La divisió entre barris i la mala comunicació entre Ells, a més d’un planificació centrada en la comunicació amb Barcelona, produeix barris aïllats.

Trencar amb aquestes línies de comunicació alhora que retornar el patrimoni històric i urbanístic als habitants de L'H i promoure la vida col·lectiva i associativa facilitaria que la ciutat deixés de construir-se com un annex a Barcelona.

 

Abans de tancar la taula, es proposa parlar del Districte Cultural per tal d'incloure'l a les reflexions.

Es parla de la manca de fil conductor entre les activitats de barris.

Es posa sobre la taula que L’H té un patrimoni propi que és la seva riquesa en diversitat cultural i que no s’està explotant.

S’està proposant un districte cultural que no fomenta la cultura ni l’art des d’equipaments ni iniciatives municipals.

Seria convenient que els locals d’aquest districte cultural no romanguessin destinats només a empreses i a certes elits sinó que permetessin la democratització de la cultura I l’art.

 

Com a cloenda, adjuntem les conclusions sorgides a partir de la taula utilitzada per dinamitzar la jornada:

 

QUÈ TENIM?

-Desconeixement del patrimoni. Aquest afavoreix negociar amb la ciutat.

-Tenim població mobilitzada I començant a despertar en aspectes de cura i reivindicació del patrimoni.

-Tenim deteriorament del patrimoni.

-Bicicletes que inunden la ciutat.

-Manca de manteniment de vies I transport.

-Penalització de la classe treballadora.

-Barris dividits.

-infraestructures deficients.

-Manca un estudi seriós/cens de quin és el patrimoni de la LH (el PEPPA és queda curt).

-La manca de coneixement del patrimoni per part de les hospitalenques.

-Una ciutat venuda a les empreses i planificada sota aquest criteri.

 

 QUÈ VOLEM?

-Espais de trobada i socialització.

-Equipaments per les persones.

-Mobilitat racional i útil a les veïnes.

-Serveis de transport assequibles, òptims i sostenibles.

-Planificacions des de l’ús social i consultant les veïnes.

-Volem soterrament de vies.

-Facilitació d'espais col·lectius de vida a la ciutat

 

COM HO FEM?

-Eliminar les penalitzacions a la classe treballadora.

-Promovent el coneixement de la ciutat a les escoles.

-Passejos divulgatius.

-Revisant el pla d’usos del Districte Cultural.

-Impulsant un estudi de patrimoni i un de mobilitat.

-Amb participació de la ciutadania.

-Recuperant la memòria històrica de l'Hospitalet.

-Municipalitzant els serveis de bicicletes i impulsant els busos de barris.

-Fomentant la comunicació i el transport entre barris.

-I mantenint la cohesió i la inclusió com dos dels criteris bàsics per retornar la ciutat a les veïnes.