Des
de que el Consorci per a la Reforma de la Gran Via, ens públic
format pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques de
la Generalitat, l’Ajuntament de la ciutat i l’ Institut Català
del Sòl, va informar de la compra dels antics terrenys de la caserna
de la Remunta per un valor de 17 milions d’Euros al seu actual
propietari, el Ministerio de Defensa espanyol. 

Més
enllà de la valoració i el debat que pugui existir sobre el preu
pagat i sobre el destinatari dels diners que haurem de pagar la
ciutadania de l’Hospitalet i del Principat de Catalunya en el seu
conjunt, la CUP ja es va posicionar al respecte. Però m’agradaria
centrar el debat en quin és el model de ciutat que volem, l’ARE de
la Remunta preveu la construcció de 797 habitatges dels quals 478
seran en règim de protecció oficial. Una de les crítiques que està
rebent aquest nou projecte urbanístic defensa que el 100% dels
habitatges projectats en l’ARE haurien de ser de protecció
oficial. Reconec que té molta lògica quan el sòl en que es
construeix és públic i a la ciutat l’accés de l’habitatge és
un veritable problema per a les classes populars, però entenem que
aquesta proposta no encara de manera real el problema de l’habitatge
a la ciutat.

Aquestes
propostes, la de Consorci per a la Reforma de la Gran Via així com
la que apunta a la construcció del 100% d’habitatge protegit,
segueixen apostant per seguir engreixant la política del totxo així
com les arques privades de constructors i constructores sense donar
respostes a les necessitats reals del conjunt de la població. Podem
parlar de problema d’accés a l’habitatge, però parlar de
dèficit d’habitatges a la ciutat o al conjunt del país seria una
fal·làcia vergonyosa que hauria de fer ruboritzar a aquelles
persones que des de suposades posicions d’esquerres segueixen
defensant la política del ciment per fer front a aquestes
dificultats d’accés a l’habitatge. A l’Hospitalet de
Llobregat, segons l’Informe Sobre el Sector Immobiliari a Espanya
de Catalunya Caixa, a Novembre de 2010 existeixen 5300 habitatges
nous per vendre, gairebé 7 vegades més habitatges nous per vendre
dels que es pretén construir a l’ARE de la Remunta .

On
està el dèficit d’habitatges? Pensem que aquests 5300 habitatges
només responen als habitatges nous, aquí hauríem de sumar els
pisos buits de segona mà. Amb la suma dels uns i dels altres ens
quedaria un bon parc d’habitatges per destinar a l’ús que ha de
tenir un habitatge, a l’ús social. L’únic dèficit que es pot
veure és el de polítiques valentes d’habitatge per garantir un
dret que totes i tots haurien de tenir assegurat.

Per
tant, centrar el debat en quin tant per cent dels habitatges de l’ARE
de la Remunta han de ser públics o privats és un debat viciat que
no dóna eines per lluitar contra l’especulació urbanística i els
elevats preus de l’habitatge. Des de l’esquerra, la única
proposta real que es pot fer és la d’elaborar un cens d’habitatges
buits a la ciutat, incloent els de nova construcció i forçar la
sortida al lloguer d’aquests i si arribés el cas, procedir a
expropiacions. Ens calen polítiques públiques que regulin el mercat
immobiliari i el posi en el lloc que el correspon, el del dret social
a l’habitatge.

I
que fem amb els terrenys de la Remunta? En una ciutat amb una
densitat de 20.563 habitants per KM, de les més altes d’Europa, i
amb un dèficit, ara si que podem parlar de dèficit, en zones
verdes. Els terrenys de la Remunta podrien convertir-se en un gran
parc per a la ciutat, que conjugués espai verd amb espai de
recuperació del patrimoni històric de la ciutat. Fent del Canal de
la Infanta el seu eix vertebrador, recuperant per a la nostra
memòria, el passat agrícola de la ciutat i els lligams d’aquesta
amb altres poblacions del Baix Llobregat com Molins de Rei, Cornellà
i Sant Feliu... Aquesta mateixa proposta, on conjugar zona verda,
tant necessària a la ciutat, i recuperació històrica, també pot
ser vàlida per una altra zona emblemàtica de la ciutat, ara també
amenaçada pel ciment especulatiu. Parlo de Can Trabal.

Per
acabar, no podem parlar de l’ARE de la Remunta sense mencionar el
petit barri de la Fonteta, una vintena de famílies afectades des de
l’any 1976 per el Pla general Metropolità que els condemnava a
desaparèixer per decret franquista, convertint el terreny que ocupen
els seus habitatges en zona verda. Fins ara han viscut en l’
incertesa, sense rebre notícies de l’administració i veient com
les seves cases i el seu entorn era sistemàticament condemnat a la
degradació per part del govern municipal, però la seva lluita ha
fet d’aquest barri un símbol de resistència a l’especulació i
al model urbanístic del PSC-PSOE a la ciutat. Ara veuen per sorpresa
com el seu petit barri forma part d’aquest ARE i allò que va
iniciar l’últim govern franquista de la ciutat vol ser culminat
per el govern municipal de la ciutat.

Centrem
el debat on toca i on realment servirà a les classes populars.

David
Soriano i Taché

Militant
de la CUP de l’Hospitalet de Llobregat