Candidatura d'Unitat Popular

L'Hospitalet de Llobregat

Conclusions de la Taula Participativa sobre Educació i Sanitat

L'Ajuntament de l'Hospitalet pot i ha de fer molt més en matèria educativa i en l'àmbit de la salut comunitària 

 

21/03/2015

Redacció - L'Hospitalet de Llobregat 

La segona taula participativa organitzada per la CUP L’Hospitalet recull les opinions, l'anàlisi i propostes per a dibuixar una línia d'actuació municipal en l'àmbit educatiu i sanitari. Amb la presència de persones referents en ambdós camps de treball, la trobada acaba amb un seguit d'objectius que és veuran reflectits en el programa per a les pròximes eleccions a la vila.

 El Centre Cultural la Bòbila va acollir una nova taula participativa que va girar entorn de les polítiques en matèria educativa i sanitària. La primera, va comptar amb la presència del delegat sindical de l'USTEC, Pep Vinyals, i la representant de l'AFA i del Consell Escolar de l'Escola Paco Candel i membre del Consell Educatiu de l'Hospitalet, Cristina Balaguer. Tots dos van descriure la realitat dels centres escolars de la ciutat, i les mancances que pateixen, tant en infraestructures, com en matèria de participació i capacitat de decisió.

CONSEQÜÈNCIES DE LES RETALLADES

Tal com va senyalar Balaguer, la presència de barracons, el fet que hi hagi cinc escoles dels anys 70 pendents de remodelar o que el centre educatiu Frederic Mistral tingui problemes amb la uralita, requereixen actuacions amb urgència. Per altra banda, la membre del Consell Educatiu va indicir en els problemes que genera la manca de vetlladors i de substitucions.

Una realitat, que tal com va afirmar el delegat sindical de l'USTEC, Pep Vinyals, és fruit de les polítiques de desmantellament dels serveis públics. Un atac que segons Vinyals, s'agreuja amb la LOMQE, però que a Catalunya ja va començar amb la Llei d'Educació de Catalunya, amb una aposta decidida per l'educació privada-concertada.

PROPOSTES EDUCATIVES PER A L'HOSPITALET

·
Potenciar els Espais Familiars com elements claus per a la conciliació de la vida familiar i laboral
·
Dotar als Consells Escolars dels centres i al Consell Educatiu de capacitat de decisió i que no només siguin un ens de caràcter consultiu.
·
Exigir major transparència al Consell Educatiu i establir els mecanismes necessaris per a fer possible la rendició de comptes sobre els seus objectius i resultats.
·
L'Ajuntament ha de fer front als incompliments per part de les administracions competents en matèria d'infraestructures i/o gestió, i fer-ho econòmicament i judicialment si escau.
·
Creació d'una borsa de treball municipal per a personal educatiu.
·
Adequar els centres educatius amb més greuges estructurals amb els romanents municipals amb caràcter d'urgència.

·
Augmentar la partida municipal en matèria educativa d'acord amb les necessitats reals de la ciutat.
·
Avançar cap a la gratuïtat de les escoles bressol.
·
Gestió pública del servei de menjadors escolars, amb treballadors integrats en l'administració pública.
·
Lluitar amb polítiques actives contra l'exclusió social.
·
Recolzar a les famílies i garantir el seu dret a la immersió lingüística.

Amb les propostes es va donar pas a la segona taula participativa de la jornada, que va girar entorn de les polítiques sanitàries que es poden realitzar des de el Consistori, i que va comptar amb la presència de José Vázquez, sindicalista de la CGT a l'Hospital de Bellvitge.

L'HOSPITAL DE BELLVITGE ESTÀ MALALT

Segons Vázquez en els darrers anys a l'Hospital de Bellvitge s'han perdut 300 llits, 20 d'ells d'UCI. Informa que hi ha tancament d'unitats perquè la Generalitat està tancant l'aixeta. Una aixeta que, per contra, sí està oberta per als consorcis privats. En aquest sentit, hem pogut veure com recentment s'han inaugurat hospitals privats com el de Sant Boi o el Moisès Broggi. Van ser construïts amb l'excusa de buidar les urgències de l'Hospital de Bellvitge, però com s'ha vist aquest estiu, això no ha estat així. Finalment, denuncia que es deriven pacients de la pública a la privada (Teknon, Sagrat Cor, etc.)

LES RETALLADES MATEN

Tal com va explicar Vázquez, des de 2011 la mortalitat ha pujat un 5% i això només pot ser degut als canvis en el sistema sanitari. Com a exemple va assenyalar que hi ha persones que porten entre quatre i cinc anys en llista d'espera per a una operació de maluc, que no es poden desplaçar i la conseqüència és un empitjorament en la seva qualitat de vida. La demora en algunes intervencions pot provocar una agudització de certes patologies, l’aparició de noves patologies relacionades amb la patologia de base del pacient i provocar la mort en aquells casos més greus. És per aquest motiu que l'Ajuntament hauria de realitzar més pedagogia a peu de carrer per explicar als usuaris el procés de desmantellament que està executant el Govern de la Generalitat.

El nostre model sanitari és hospitalocèntric. Això vol dir, que la major part del pressupost de sanitat va adreçat als hospitals en detriment de l’atenció primària. Això cal corregir-ho. Al llarg de la vida d’una persona hi ha més situacions que requereixen una atenció primària que no pas episodis aguts (que són els que requereixen intervencions quirúrgiques i l’estada a un hospital). Cal destinar més recursos i prioritzar l’atenció primària, que és el nivell d’atenció sanitària més propera al ciutadà i des del qual es poden desenvolupar polítiques de prevenció i promoció de la salut.

 

D’altra banda, malgrat les limitades competències municipals en matèria sanitària des del municipalisme es pot contribuir a millorar la qualitat de vida i la salut comunitària amb accions com ara afavorir l’habilitació de més parcs i zones verdes al municipi, establir mesures per a la reducció de la contaminació o la limitació i un major control sobre la instal·lació d'antenes de telefonia mòbil.

CAP PERSONA ES POT QUEDAR FORA DEL SISTEMA SANITARI

Pel que fa a l'exclusió sanitària, la Taula Participativa va plantejar que l'Ajuntament ha de vetllar per l'accés universal a la sanitat promovent, per exemple, els grups d'acompanyament. Lligat amb això, és fonamental que l’Ajuntament afavoreixi l’accés a la sanitat per a tothom emprant l’eina de l’empadronament perquè les persones en situació irregular puguin accedir a l’atenció sanitària.


PROPOSTES PER A UNA CIUTAT SALUDABLE I UNA VIDA DIGNA

 

  • Crear una Taula de Sanitat Municipal que, amb caràcter vinculant i amb la presència de treballadores i usuàries, abordi de forma integral tots els assumptes de salut.

  • Remunicipalitzar els serveis socials, a hores d’ara són serveis externalitzats i la creació d'un cos de treballadors municipals per a la salut comunitària.

  • Fomentar els programes de l’educació per a la salut a totes les etapes de la vida (infants; adolescents; etapes reproductives; gent gran)

  • Garantir una oferta pública suficient de centres de dia per a la gent gran.

  • Potenciar la creació d’una xarxa de pisos assistits de titularitat i gestió 100% públiques adreçats a la gent gran i a altres col·lectius, com ara, les persones afectades per malalties mentals greus.

  • Establir els mecanismes necessaris per a dotar de transparència la presa de decisions en l’àmbit de les polítiques socials. I implementar l’avaluació continuada dels programes i les actuacions en l’àmbit dels serveis socials municipals.

  • Per afavorir i estendre les polítiques socials municipals a tots els sectors vulnerables de la nostra societat, una societat complexa i canviant, cal entendre el concepte d'exclusió social, d’una manera més àmplia per abastar més col·lectius i persones. En aquest sentit cal trencar amb la definició clàssica del model burgés que entén l’exclòs social únicament com l’individu sense sostre o les persones amb problemes de drogodependències.

  • L’àmbit de les cures és un àmbit que cal abordar des de la comunitat. El foment de la creació de llocs de treball vinculats a les cures al llarg de totes les etapes de la vida afavoreix el deslliurar en part a les famílies de les càrregues físiques i emocionals vinculades als treballs de cura i reproducció. Uns treballs que molt sovint recauen en les dones i limiten les seves possibilitats de participació en les esferes pública i social.

 

En definitiva, cal entendre que la salut no és només l’absència de malalties, sinó que és un concepte vinculat també a la qualitat de vida de les persones al llarg de totes les etapes de la vida. I des de la comunitat i els municipis podem fer molt per contribuir a bastir les bases d’una societat més justa on totes podem gaudir d’una vida més saludable i més digna.